Hi ha molts tipus d'alicates i s'utilitzen àmpliament. Són eines manuals indispensables per subjectar i tallar peces de treball en diferents muntatges, reparacions i instal·lacions industrials. No obstant això, té una estructura bàsica comuna, és a dir, qualsevol alicates de mà es compon de tres parts: cap de pinces, passador i mànec de pinces. El principi bàsic de les alicates és utilitzar dues palanques per connectar-se amb agulles en un punt del mig, de manera que els dos extrems es puguin moure relativament. Sempre que l'extrem s'accioni amb la mà, l'altre extrem pot pessigar objectes. Per tal de reduir la força utilitzada per l'usuari durant el funcionament, segons el principi de la palanca mecànica, el mànec de la pinça sol ser més llarg que el cap de la pinça, de manera que es pot obtenir una força de subjecció més forta amb una força més petita per satisfer els requisits d'ús. [1]
Les tres parts de les pinces són les següents:
Un parell de nanses per subjectar. El mànec de pinça dissenyat segons el principi ergonòmic és convenient per a una subjecció més segura i còmoda. Eix de connexió, que és el punt de l'eix de connexió de les alicates. El punt de connexió s'ha de moure suaument sense cap soltació, per tal d'obrir o tancar les alicates fàcilment amb una mà. El capçal de la pinça està equipat amb mordasses de subjecció o vores de tall. Les vores de tall del capçal de la pinça es trituren finament fins a obtenir una forma adequada. Les dues vores de tall (amb molles) han de ser molt afilades i a prop l'una de l'altra amb precisió per tallar el cable amb facilitat.
Això convertirà petites forces externes (com la força de la mà aplicada al braç de la pinça) en una potència més gran, de manera que la pinça es pugui subjectar o tallar de manera efectiva. Quan la força externa aplicada al braç de la pinça augmenta amb la relació de la palanca, la força del broquet de la pinça genera una força externa per a la fixació i el moviment. Si s'ha de generar una força externa gran, la distància des del centre de la posició de reblat de la mandíbula fins al mànec ha de ser la més llarga possible, i la distància des de la boca de subjecció o la boca de cisalla fins al centre de reblat ha de ser la més curta possible. . No obstant això, moltes alicates no augmentaran molt la força de la mà, ja que només faciliten l'operació en llocs difícils d'operar, com ara el muntatge d'equips electrònics i l'aplicació d'enginyeria electrònica i de precisió.
Les alicates solen ser forjades a partir d'acer estructural aliat i no aliat. Les alicates generals estan fetes d'acer estructural al carboni d'alta qualitat amb un 0,45 per cent de contingut de carboni. Les alicates d'alta qualitat i resistents estan fetes amb un alt contingut de carboni i/o elements d'aliatge com el crom o el vanadi.
L'origen de les alicates a Europa es remunta a més de 1000 anys aC, i la gent acaba de començar a colar ferro. En el procés de fosa, les pinces es poden utilitzar per subjectar peces de ferro calent. La forma de les alicates de forja en el passat no ha canviat. La varietat de pinces s'ha ampliat amb el desenvolupament de l'artesania, el comerç i la industrialització. Hi ha 100 tipus de pinces universals. Les alicates per a aplicacions especials també augmenten. Per descomptat, aquestes alicates especials no sempre estan disponibles a l'abast general. És l'únic d'Alemanya amb una producció mensual de més d'1 milió de pinces, aproximadament el 50% de les quals s'exporten. La majoria són alicates universals, com ara alicates de tall, alicates de filferro i alicates de bomba d'aigua.
